30/5/07

I us estranya l’abstenció ?

Ara tothom s’estira dels cabells per la baixa participació a les municipals de diumenge passat. Certament molt baixa, amb un 46,23 % al Principat i un 51,94 a la nostra ciutat.

Aquest resultats haurien de fer reflexionar al conjunt de la societat sobre quins són els motius que fan que cada convocatòria electoral compti amb menys participació, tot i que no sé si serem capaços de treure’n alguna conclusió.

El problema és que aquesta reflexió no es durà, si més no d’una manera seriosa i rigorosa, tot i que es va pel camí d’arribar al llindar de la legitimitat (no legal, però sí moral) dels resultats i per tant de la representativitat.

Així que ja hem pogut observar les primeres “reflexions” de les primeres espases de la política oficial: que si la ciutadania està cansada de tantes eleccions; que si la responsabilitat no és dels governs sinó de la ciutadania; que si l’efecte Montilla; que si a la gent ja li està bé qui governa i per això no hi va, ... Vaja, ni la més mínima referència sobre si els responsables de la situació són les actituds dels partits i dels seus dirigents.

Ni la més mínima reflexió sobre si les pròpies organitzacions polítiques tradicionals cada dia s’allunyen més dels problemes reals de la gent. Cap reflexió sobre la distància entre les promeses i la praxis política. Res de recapacitar sobre les estructures tancades i endogàmiques en que s’han convertit els partits polítics “grans”. Cap reflexió sobre si els interessos d’aquests són els mateixos que els de la ciutadania, ...res de res.

I encara us estranya l’abstenció?

29/5/07

Una nova veu a la comarca

Una altra bona notícia d’aquestes eleccions municipals és la consolidació de les candidatures anomenades alternatives. O sigui, aquelles candidatures que van sorgir del propi teixit social de cada localitat, al marge de les estructures dels grans partits, i que treballen per transformar la realitat de cada municipi.

El Compromís per Ripollet ha obtingut 5 regidors; l’Alternativa d’Esquerres per Badia n’ha obtingut 4; l’Entesa per Sabadell 2, l’Alternativa Ciutadana de Rubí 2 i l’Altra Veu de Castellar del V. també 2.

Aquests resultats permeten tenir un conseller al Consell Comarcal del Vallès Occidental, sota el paraigua de Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), i possibilitarà oferir propostes alternatives a l’actual model territorial, social, cultural, urbanístic, etc. de la comarca, de manera coordinada, tot mantenint l’autonomia local.

En l’espai polític aquest fet representa un major reconeixement a la feina feta per cadascuna de les organitzacions i també una creixent acceptació de la ciutadania a les candidatures que treballen per una altra manera de fer política, amb honestedat, sense cap altre interès que treballar per la gent, sense dependències alienes, arrelades a la realitat social i política de cada municipi.

Una nova veu que ha de permetre regenerar el panorama polític a cada municipi i a la comarca.

Confiança

Novament un bon nombre de ciutadans i ciutadanes han confiat en l’Entesa per aconseguir una ciutat millor de la que tenim i sobretot perquè estigui millor governada.

Certament estic satisfet pels resultats, sí bé haig de confessar que ho estaria encara més si aquests resultats haguessin estat una mica més generosos per poder treballar amb més força a favor de Sabadell i de la seva gent. Però som conscients de les dificultats que una opció ciutadana com l’Entesa té a l’hora de competir en un terreny en el que el sistema afavoreix les “marques electorals” per damunt dels continguts i de la coherència.

Estic molt satisfet també per com ha anat la campanya. Una campanya respectuosa amb la ciutadania, amb les entitats i amb la resta de forces polítiques, encaminada a informar de les nostres propostes i els nostres propòsits polítics, sense desqualificacions ni missatges buits de contingut.

Ara, el més positiu de la campanya ha estat el gran nombre de persones que s’hi ha implicat. Gent jove, gent no tan jove, gent d’àmbits diferents, gent que ens coneixia poc però que compartia la manera d’entendre i de fer política de l’Entesa. Tothom s’ha posat a treballar de manera desinteressada, en una veritable munió de cors i de braços generosos i entusiastes.

Ha estat una experiència realment molt positiva. A totes aquestes persones els hi vull fer arribar el meu agraïment i els encoratjo a continuar treballant per la ciutat al costat de l’Entesa.

De mica en mica el projecte de l’Entesa es va consolidant com un projecte diferent al de les organitzacions convencionals. Un projecte fresc, que creu en la participació i que la practica, que entén la política com un servei a la ciutadania, que pretén retornar la confiança de la ciutadania en la política.

Moltes persones ens han fet confiança i de ben segur no la defraudarem.

24/5/07

Ara volen una Oficina del Patrimoni?

Ara fa un any l’Entesa va presentar al·legacions al Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPPS). En el segon apartat d’aquestes al·legacions, que es poden consultar al nostre web, hi figura la proposta de crear una Oficina del Patrimoni “com un instrument ciutadà, representatiu i dinàmic, que incentivi la conservació, la rehabilitació i la reutilització dels edificis i dels elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i arqueològic, i que faci el seguiment de les actuacions que s’hi realitzin”.
També proposàvem la Casa Duran com a seu d’aquesta oficina.
Aquestes al·legacions es van discutir en el ple municipal del mes de març i la proposta de creació de l’Oficina del Patrimoni va ser desestimada, perquè l’equip de govern va al·legar que les seves funcions ja s’assumien des d’altres departaments.
Per una banda em satisfà que “finalment” reconegui que la nostra proposta és interessant i la copiï, però per altra decep aquesta manera de fer política del PSC, de menystenir les propostes dels altres per després, en plena campanya electoral, presentar-les com a seves.
Malgrat la poca credibilitat de l’anunci del PSC, benvinguda sigui l’Oficina del Patrimoni.

23/5/07

Homenatge al Doctor Josep M. Plans

A Can Deu i a la zona nord de Sabadell queda encara un nombre molt important de gent que no està disposada a deixar-se trepitjar. Fa mesos van iniciar una campanya per posar el nom del doctor Josep M. Plans al CAP Nord i segurament no pararan fins que no ho aconsegueixin.

No cal dir els mèrits del Dr. Plans per recordar-lo i on millor que en un CAP, ja vaig escriure un article al diari sobre aquest tema. Però sí que vull deixar constància del mal paper que ha fet l’Equip de Govern en aquest afer. En comptes de reconèixer la demanda dels veïns, veïnes i entitats, van deixar passar el temps sense donar resposta i, posteriorment es van inventar que els equipaments no portaven noms de persones (mireu els noms de les escoles, la pista d’atletisme...o el mateix CAP Sant Fèlix).

Per resumir-ho molt: el PSC va deixar ben clar que no volia fer aquest reconeixement al Dr. Plans. I la gent que havia promogut la proposta no se’n sabia avenir.

Per això diumenge passat van organitzar un dinar popular al bell mig del barri de Can Deu, on havia treballat en Josep M., i van convidar-hi tota la seva família. Hi havia més de 350 persones!! Aquest sí que és el reconeixement de la ciutadania, de la gent que el va conèixer o que coneix el seu treball al servei de la ciutat.

I cal agrair a les persones que han impulsat aquest homenatge que no s’hagin deixat vèncer per l’estil Bustos, que mantinguin la seva petició i que, d’aquesta manera, malgrat tots els entrebancs, recuperin per a la memòria col·lectiva la figura del Doctor Josep M. Plans.

13/5/07

En plena campanya!

Ja som en plena campanya! Estem sortint al carrer, parlant amb la gent, explicant tota la feina que hem fet en aquests quatre anys, i també les nostres propostes de futur.
I les vibracions són molt positives. Estem molt satisfets de la resposta que trobem, de veure que molta gent coneix la nostra feina i ens anima. També que molta gent comparteix la necessitat que hi hagi un canvi de govern a la ciutat.
Ahir vam fer el sopar de campanya i va ser una nit molt especial. Amb tota la gent que m’acompanya a la candidatura i tot d’amics i amigues que van venir a donar-nos suport.
Bon ambient, somriures, il·lusions... Vaig presentar la candidatura, que està formada per gent que coneix molt la ciutat, que prové d’entitats, moviments culturals, juvenils... Gent que sap molt bé el que vol per Sabadell. Gent que ha contribuït a definir un projecte de futur. N’estic molt content!

24/4/07

El Codi ètic d'Entesa

Un dels aspectes que fa diferent l’Entesa és el codi ètic i de conducta que signem totes les persones que formem part de la candidatura. És una manera de comprometre’ns públicament a actuar amb transparència i honradesa durant l’exercici dels càrrecs polítics o de confiança.
Alguns dels aspectes que considero més importants d’aquest codi són:
El grup municipal de l’Entesa ha de rendir comptes públicament un cop l’any a través d’una memòria que es pot consultar al nostre web.
Els recursos públics (vehicles, materials d’oficina, instal·lacions, viatges, dietes...) no poden ser utilitzats per a finalitats particulars.
Les dietes rebudes pels càrrecs de l’Entesa com a representants del municipi en entitats privades o mixtes seran íntegrament lliurades a una entitat, organització o fundació sense ànim de lucre.
Els càrrecs de l’Entesa no acceptaran regals, diners, descomptes, préstecs o favors de cap persona, institució o empresa relacionada amb l’administració.
Els càrrec electes i de confiança no formaran part d’associacions, empreses o organismes amb ànim de lucre, que defensin els seus interessos o objectius davant de l’Ajuntament de Sabadell.
L’exercici de les responsabilitats dels càrrecs està limitat com a màxim a dos mandats (vuit anys).
Els càrrecs de l’Entesa actualitzaran cada any la declaració de bens i la lliuraran a l’Entesa, que la posarà a disposició pública.

Podeu consultar el document complet a http://www.entesa.org/eleccions2007.htm

3/4/07

Amnèsia i sectarisme

En el darrer ple municipal es va generar una situació que em va deixar molt preocupat. Sobretot perquè em va fer comprovar l’alçada política de bona part dels dirigents que representen la ciutat. Parlo dels arguments utilitzats per uns i altres per impedir posar el nom de Josep Mª Plans al CAP del Nord.
Des de l’Entesa havíem proposat que aquest centre passés a denominar-se CAP del Nord - Josep Mª Plans, en reconeixement a la important tasca d’aquest doctor, especialment a la zona nord de la ciutat.
Josep Mª Plans va ser un sabadellenc, un polític i un metge exemplar. Va dedicar tota la seva vida, fins l’any 2004 que ens va deixar, a treballar a favor d’una sanitat pública i de qualitat a l’abast de tothom. Ho va fer com a professional i com a regidor del nostre Ajuntament des de les files del PSUC, denunciant els dèficits sanitaris, organitzant les vocalies de sanitat als barris i desenvolupant des de la seva regidoria una política sanitària d’avantguarda pels anys 80, model arreu de Catalunya i avui encara vigent. Els CAP, les Àrees bàsiques de Salut, el Centre de Planificació Familiar i el Centre de Salut Mental, entre altres, són fruit de les seves propostes i del seu treball.
En el ple de dimecres passat tots els grups polítics varen reconèixer la trajectòria i les importants aportacions del Josep Mª Plans... Però TOTS van fer l’impossible perquè no tirés endavant la proposta.
Uns perquè ja no devien recordar el seu paper fonamental a favor del sistema sanitari que gaudim avui en dia. Altres, simplement perquè la proposta no sortia de les seves sigles. Alguns, per pur sectarisme, simplement perquè el Dr. Plans no era dels seus. Fins i tot aquest sectarisme els va portar al punt d’argumentar que aquesta proposta s’hauria d’haver plantejat en el Consell del Districte tercer i no al ple municipal, tot coneixent que és aquest consell de districte qui té bloquejada, sense cap tipus d’argument, la mateixa petició des de fa més d’un any.
Amb aquest raonament dóna a pensar que quan ens convé considerem més representatiu un consell de districte que un ple municipal format per tots els representants de la ciutat escollits democràticament.
Em preocupen. Em preocupen profundament aquest tipus de comportaments i d’argumentacions per part de qui té a les seves mans la responsabilitat de governar Sabadell.
Crec que una de les tasques que tindrem després de les eleccions consistirà a fer una profunda regeneració democràtica a la ciutat, defensant el valor del bé comú per sobre dels interessos partidistes de via estreta.

26/3/07

El millor equip de persones

Ja hem acordat la candidatura de l’Entesa. L’equip de persones que m’acompanyaran a defensar les propostes de l’Entesa a les properes eleccions municipals i en els propers quatre anys.
Estic il·lusionat perquè totes elles són persones amb molta capacitat, homes i dones que coneixen molt bé la ciutat, els seus barris, les seves entitats i quins són els reptes que cal afrontar per fer un Sabadell millor.
Són persones honestes. Ciutadans i ciutadanes que l’únic interès que els anima a formar part de la candidatura és treballar per la ciutat que estimen, per Sabadell, per la seva gent i el seu futur.
Són homes i dones íntegres, implicades en la política com un compromís amb la seva gent. No com un modus vivendi.
Estic molt satisfet de poder compartir amb tots ells i elles el futur.
Estic molt il·lusionat amb l’equip de persones de l’Entesa per Sabadell. Sens dubte el millor equip per Sabadell.

Aquest equip és:

1 - Isidre Soler
2 - Virgínia Domínguez
3 - Guillem Fuster
4 - Margarida Massot
5 - Alfons Aragoneses
6 - Mª Salut Mas
7 - Albert Boada
8 - Toni Múrcia
9 - Mª del Mar Griera
10 - JC Doval
11 - Rosa Álvarez
12 - Martí Marín
13 - Beatriz Santa
14 - Pau Avellaneda
15 - Manolo Navas
16 - Juan Rivero Baró
17 - Tere Llamas
18 - Juli Moltó
19 - Guillermo Lusa
20 - Tona Sallent
21 - Ángel Pérez
22 - Rosa Blázquez
23 - Lluís Casanovas
24 - Anna Mª Avellaneda
25 - Hamanou Guermas
26 - Xavi Oca
27 - Nieves Garcia

24/3/07

Oblits al Teatre Principal

Després d’un llarg procés de recuperació i de rehabilitació, el Teatre Principal és un equipament que forma part del patrimoni de tots els sabadellencs i sabadellenques. Es tracta d’un fet important en la història de la ciutat.
Tanmateix, la inauguració de “la joia de la ciutat” ha anat acompanyada d’una desproporcionadaprogramació d’esdeveniments i d’una inversió de recursos -tots ells a càrrec del pressupost municipal- que responen més a objectius electoralistes que a criteris de programació cultural. Aquesta febre inaugural probablement és la causa que ha originat alguns oblits.
Pel govern del Sr. Bustos la recuperació del teatre comença el 2003, l’any en que s’inicien les obres de rehabilitació. S’obliden llargues i complexes gestions del govern anterior sense les quals no hauria estat possible recuperar el teatre. Gestions que, curiosament, han estat silenciades a totes les cròniques i discursos que s’han efectuat amb ocasió de la inauguració.
El Teatre Principal ha esdevingut una peça més de la llarga llista de projectes que el Sr. Bustos va trobar en marxa quan va arribar a l’alcaldia i que ara ha pogut inaugurar, autoproclamant-se únic impulsor de les obres de rehabilitació.
L’any 1991 el govern d’Antoni Farrés inicià les primeres exploracions amb el propietari del teatre, llavors dedicat a cinema, per adquirir i rehabilitar el Principal. L’adquisició per part de l’Ajuntament no es va poder materialitzar, però, fins l’any 1998. Paral·lelament el Consistori va arribar a un acord amb un conegut constructor local per obtenir el solar del carrer de Sant Pere annex al teatre, espai imprescindible per fer viable la futura ampliació de l’escenari i la rehabilitació del teatre. Sense aquest nou espai la rehabilitació difícilment hagués estat possible.
Paral·lelament el teatre es va incloure en la relació d’equipaments culturals del Mapa Cultural, amb la voluntat que realitzes una funció de primer ordre en la xarxa d’equipaments culturals de la ciutat.
Les presses per inaugurar el Principal a les portes de les eleccions municipals han provocat un altre oblit al govern municipal: obrir el teatre sense tenir les preceptives mesures de seguretat definitivament aprovades. Circumstància que va motivar que la Junta de Personal de l’Ajuntament presentés una denúncia a Inspecció de Treball, per la manca de l’Estudi de Seguretat de l’edifici, del Pla d’Emergència i evacuació del teatre i de l’Avaluació de riscos aprovats, entre altres documents.
Uns oblits, els primers, que afecten a l’àmbit de l’elegància política. Però uns segons oblits toquen l’àmbit de la responsabilitat, ja que afecten la seguretat de les persones que intervenen, treballen i acudeixen al teatre, quan és la pròpia administració qui té la responsabilitat de vetllar i garantir la seguretat dels ciutadans i ciutadanes.

21/3/07

Seguim amb la Caserna!

No hi ha manera! L'alcalde segueix defugint de la seva responsabilitat en el conveni de la caserna i el Juan Carlos Sánchez intentant treure-li les castanyes del foc. Ja hem dit per activa i per passiva que defensem el projecte del Parc de Salut. L'Entesa... i tots els grups. No hi ha dubte, es tracta d’un bon projecte que ha de beneficiar la ciutat. Però això no té res a veure amb la qüestió de la propietat de la caserna, que és del Consistori. L'Equip de Govern insisteix en aquesta relació per fugir d'estudi i portar el debat cap al Parc de Salut per tal d’intentar eludir la seva responsabilitat, però... no se'n sortirà. Sobre el Parc de Salut no hi ha debat...

15/3/07

Discrepar és un dret

Darrerament, després de manifestar la nostra opinió crítica sobre alguna actuació del govern de la ciutat, l’alcalde o els regidors del seu equip ens acusen de crispar la vida política de la ciutat i atribueixen la nostra discrepància a la proximitat de les eleccions. Aquesta acusació dirigida al grup municipal d’Entesa és, si més no, sorprenent.

La participació política dels regidors que formem part dels diferents grups polítics de l’Ajuntament és un dret. A l’Entesa sempre hem considerat que aquest dret va estretament unit al deure de complir amb el compromís envers les persones que han dipositat la confiança en nosaltres, representant-los i participant activament en tots els afers municipals. També hem entès que participar és assistir als diferents organismes, obtenir informació, opinar, fer propostes i, si s’escau, discrepar.

Des de l’endemà mateix de les anteriors eleccions municipals, al maig del 2003, hem intentat exercir responsablement aquest encàrrec dels nostres electors i electores.

Hem assistit gairebé a totes les reunions convocades i ens hem adreçat per escrit al govern municipal interessant-nos per molts i diversos assumptes, igualment hem manifestat la nostra opinió, més o menys crítica, sobre moltes actuacions de l’equip de govern, a través de comunicats i rodes de premsa, hem editat i distribuït múltiples publicacions pròpies; etc. Hem fet desenes de propostes mitjançant, mocions, al·legacions i escrits sobre temes que hem considerat importants pel conjunt de la ciutat. Moltes propostes han estat acceptades. Les hem fet per que creiem que és la nostra obligació i ho seguirem fent.

Aquesta activitat, constant al llarg dels quasi quatre anys i de sobres coneguda per l’equip de govern, demostra la incongruència i la falsedat d’atribuir la nostra discrepància a la proximitat de les eleccions.

En relació a l’altra part de l’acusació, l’afirmació de que l’opinió crítica crispa la vida de la ciutat, més que sorprenent és preocupant. El pluralisme polític és la base de la democràcia i la discrepància i el debat són la sana conseqüència d’aquest pluralisme.

Preferim pensar que aquestes opinions de l’equip de govern són fruit de la seva inseguretat i manca d’arguments per a justificar algunes de les seves actuacions, o de la seva poca capacitat per reconèixer els arguments de l’oposició, que no pas creure que responguin a dèficits democràtics.

13/3/07

Pau i democràcia arreu

La manifestació de dissabte passat a Madrid m'ha causat certa preocupació. No tant pel nombre d’assistents (sembla que uns 300.000) sinó pels arguments que ha utilitzat el PP per a convocar-la. Diuen que defensen la democràcia i les víctimes però en realitat defensen una manera venjativa de fer política. Sembla que vulguin implantar la cadena perpètua, que els presos no puguin sortir mai de la presó. Volen patrimonialitzar la democràcia i la idea d'Espanya. Ells són Espanya. Només ells defensen la democràcia i a les víctimes. Només ells són bons.
Curiosament avui he parlat amb una militant del PP local i... no sabia per què De Juana compleix condemna de presó! Això mostra fins a quin punt de manipulació i d’opacitat el PP ha portat aquest tema.
Però em preocupa també que el govern socialista, per por a la dreta, no reaccioni defensant el diàleg i l'aplicació humanitària de la llei.
Estic preocupat però reafirmat en els valors democràtics que defensem a l'Entesa. Uns valors basats en el diàleg, en la transparència i en la veritat i allunyats de la manipulació i la mentida.
Ara més que mai hem de defensar la pau la País Basc i la democràcia arreu.

1/3/07

Una molt bona notícia

Avui he rebut una noticia que m’ha omplert de satisfacció: finalment han concedit el visat a Boniface E. Amaefule.
Boniface és un refugiat polític biafreny que després de residir uns mesos a la nostra ciutat l’agost del 2005 va viatjar a Alemanya per tramitar l’asil polític. L’esperança es va convertir en malson quan va ser portat a un camp de refugiats i una jutgessa va decretar la seva deportació a Nigèria, on l’esperava la mort segura.
El moviment de solidaritat en defensa de Boniface per evitar la seva deportació ha estat decisiva. A la nostra ciutat diferents col·lectius han esmerçat molts esforços per aconseguir el seu retorn a Sabadell, on encara està empadronat. Des de l’Entesa vàrem promoure una moció, que va ser aprovada per tots els grups municipals, a favor dels drets del Boniface i que el Consistori fes gestions per frenar la seva deportació.
Es tracta realment d’una molt bona notícia. Però també una prova de que les conviccions i els esforços tard o d’hora tenen els seus fruits.

25/2/07

Algú s'amaga

Fa uns dies que tinc el blog i encara no l’havia pogut estrenar com cal. I és que l’actualitat genera molta feina. L’anunci en roda de premsa conjunta de l’Entesa, ICV-EUiA, CiU i ERC de què s’ha presentat un contenciós contra el conveni signat per l’alcalde i el ministre d’interior Alfredo Pérez Rubalcaba ha generat tota mena de reaccions (podeu llegir més a www.entesa.org).
D’una banda vaig trobant gent que ens felicita per haver fet aquest pas, que pensen que no hi ha dret a què l’equip de govern vagi regalant el patrimoni de la ciutat.
Però per l’altra hi ha tots els comentaris agres, els intents de l’equip de govern de desviar l’atenció cap al Parc de Salut per acusar-nos d’anar contra la ciutat.
Ningú no nega la importància i la necessitat d’un projecte com el Parc de Salut, ben al contrari, però tampoc no cal que ens prenguin el pèl. La caserna és de la ciutat, així ho diu el registre de la propietat i, ara com ara, aquest és el document de més entitat en aquests temes.
I, per cert, no trobeu a faltar ningú en aquest sarau? Un cop més, l’alcalde Bustos s’amaga i li deixa el marron al seu regidor de confiança. Fins quan s’amagarà?

17/2/07

Ja tinc un blog!

Ja tinc el meu blog!