Ja hem acordat la candidatura de l’Entesa. L’equip de persones que m’acompanyaran a defensar les propostes de l’Entesa a les properes eleccions municipals i en els propers quatre anys.
Estic il·lusionat perquè totes elles són persones amb molta capacitat, homes i dones que coneixen molt bé la ciutat, els seus barris, les seves entitats i quins són els reptes que cal afrontar per fer un Sabadell millor.
Són persones honestes. Ciutadans i ciutadanes que l’únic interès que els anima a formar part de la candidatura és treballar per la ciutat que estimen, per Sabadell, per la seva gent i el seu futur.
Són homes i dones íntegres, implicades en la política com un compromís amb la seva gent. No com un modus vivendi.
Estic molt satisfet de poder compartir amb tots ells i elles el futur.
Estic molt il·lusionat amb l’equip de persones de l’Entesa per Sabadell. Sens dubte el millor equip per Sabadell.
Aquest equip és:
1 - Isidre Soler
2 - Virgínia Domínguez
3 - Guillem Fuster
4 - Margarida Massot
5 - Alfons Aragoneses
6 - Mª Salut Mas
7 - Albert Boada
8 - Toni Múrcia
9 - Mª del Mar Griera
10 - JC Doval
11 - Rosa Álvarez
12 - Martí Marín
13 - Beatriz Santa
14 - Pau Avellaneda
15 - Manolo Navas
16 - Juan Rivero Baró
17 - Tere Llamas
18 - Juli Moltó
19 - Guillermo Lusa
20 - Tona Sallent
21 - Ángel Pérez
22 - Rosa Blázquez
23 - Lluís Casanovas
24 - Anna Mª Avellaneda
25 - Hamanou Guermas
26 - Xavi Oca
27 - Nieves Garcia
24/3/07
Oblits al Teatre Principal
Després d’un llarg procés de recuperació i de rehabilitació, el Teatre Principal és un equipament que forma part del patrimoni de tots els sabadellencs i sabadellenques. Es tracta d’un fet important en la història de la ciutat.
Tanmateix, la inauguració de “la joia de la ciutat” ha anat acompanyada d’una desproporcionadaprogramació d’esdeveniments i d’una inversió de recursos -tots ells a càrrec del pressupost municipal- que responen més a objectius electoralistes que a criteris de programació cultural. Aquesta febre inaugural probablement és la causa que ha originat alguns oblits.
Pel govern del Sr. Bustos la recuperació del teatre comença el 2003, l’any en que s’inicien les obres de rehabilitació. S’obliden llargues i complexes gestions del govern anterior sense les quals no hauria estat possible recuperar el teatre. Gestions que, curiosament, han estat silenciades a totes les cròniques i discursos que s’han efectuat amb ocasió de la inauguració.
El Teatre Principal ha esdevingut una peça més de la llarga llista de projectes que el Sr. Bustos va trobar en marxa quan va arribar a l’alcaldia i que ara ha pogut inaugurar, autoproclamant-se únic impulsor de les obres de rehabilitació.
L’any 1991 el govern d’Antoni Farrés inicià les primeres exploracions amb el propietari del teatre, llavors dedicat a cinema, per adquirir i rehabilitar el Principal. L’adquisició per part de l’Ajuntament no es va poder materialitzar, però, fins l’any 1998. Paral·lelament el Consistori va arribar a un acord amb un conegut constructor local per obtenir el solar del carrer de Sant Pere annex al teatre, espai imprescindible per fer viable la futura ampliació de l’escenari i la rehabilitació del teatre. Sense aquest nou espai la rehabilitació difícilment hagués estat possible.
Paral·lelament el teatre es va incloure en la relació d’equipaments culturals del Mapa Cultural, amb la voluntat que realitzes una funció de primer ordre en la xarxa d’equipaments culturals de la ciutat.
Les presses per inaugurar el Principal a les portes de les eleccions municipals han provocat un altre oblit al govern municipal: obrir el teatre sense tenir les preceptives mesures de seguretat definitivament aprovades. Circumstància que va motivar que la Junta de Personal de l’Ajuntament presentés una denúncia a Inspecció de Treball, per la manca de l’Estudi de Seguretat de l’edifici, del Pla d’Emergència i evacuació del teatre i de l’Avaluació de riscos aprovats, entre altres documents.
Uns oblits, els primers, que afecten a l’àmbit de l’elegància política. Però uns segons oblits toquen l’àmbit de la responsabilitat, ja que afecten la seguretat de les persones que intervenen, treballen i acudeixen al teatre, quan és la pròpia administració qui té la responsabilitat de vetllar i garantir la seguretat dels ciutadans i ciutadanes.
Tanmateix, la inauguració de “la joia de la ciutat” ha anat acompanyada d’una desproporcionadaprogramació d’esdeveniments i d’una inversió de recursos -tots ells a càrrec del pressupost municipal- que responen més a objectius electoralistes que a criteris de programació cultural. Aquesta febre inaugural probablement és la causa que ha originat alguns oblits.
Pel govern del Sr. Bustos la recuperació del teatre comença el 2003, l’any en que s’inicien les obres de rehabilitació. S’obliden llargues i complexes gestions del govern anterior sense les quals no hauria estat possible recuperar el teatre. Gestions que, curiosament, han estat silenciades a totes les cròniques i discursos que s’han efectuat amb ocasió de la inauguració.
El Teatre Principal ha esdevingut una peça més de la llarga llista de projectes que el Sr. Bustos va trobar en marxa quan va arribar a l’alcaldia i que ara ha pogut inaugurar, autoproclamant-se únic impulsor de les obres de rehabilitació.
L’any 1991 el govern d’Antoni Farrés inicià les primeres exploracions amb el propietari del teatre, llavors dedicat a cinema, per adquirir i rehabilitar el Principal. L’adquisició per part de l’Ajuntament no es va poder materialitzar, però, fins l’any 1998. Paral·lelament el Consistori va arribar a un acord amb un conegut constructor local per obtenir el solar del carrer de Sant Pere annex al teatre, espai imprescindible per fer viable la futura ampliació de l’escenari i la rehabilitació del teatre. Sense aquest nou espai la rehabilitació difícilment hagués estat possible.
Paral·lelament el teatre es va incloure en la relació d’equipaments culturals del Mapa Cultural, amb la voluntat que realitzes una funció de primer ordre en la xarxa d’equipaments culturals de la ciutat.
Les presses per inaugurar el Principal a les portes de les eleccions municipals han provocat un altre oblit al govern municipal: obrir el teatre sense tenir les preceptives mesures de seguretat definitivament aprovades. Circumstància que va motivar que la Junta de Personal de l’Ajuntament presentés una denúncia a Inspecció de Treball, per la manca de l’Estudi de Seguretat de l’edifici, del Pla d’Emergència i evacuació del teatre i de l’Avaluació de riscos aprovats, entre altres documents.
Uns oblits, els primers, que afecten a l’àmbit de l’elegància política. Però uns segons oblits toquen l’àmbit de la responsabilitat, ja que afecten la seguretat de les persones que intervenen, treballen i acudeixen al teatre, quan és la pròpia administració qui té la responsabilitat de vetllar i garantir la seguretat dels ciutadans i ciutadanes.
21/3/07
Seguim amb la Caserna!
No hi ha manera! L'alcalde segueix defugint de la seva responsabilitat en el conveni de la caserna i el Juan Carlos Sánchez intentant treure-li les castanyes del foc. Ja hem dit per activa i per passiva que defensem el projecte del Parc de Salut. L'Entesa... i tots els grups. No hi ha dubte, es tracta d’un bon projecte que ha de beneficiar la ciutat. Però això no té res a veure amb la qüestió de la propietat de la caserna, que és del Consistori. L'Equip de Govern insisteix en aquesta relació per fugir d'estudi i portar el debat cap al Parc de Salut per tal d’intentar eludir la seva responsabilitat, però... no se'n sortirà. Sobre el Parc de Salut no hi ha debat...
15/3/07
Discrepar és un dret
Darrerament, després de manifestar la nostra opinió crítica sobre alguna actuació del govern de la ciutat, l’alcalde o els regidors del seu equip ens acusen de crispar la vida política de la ciutat i atribueixen la nostra discrepància a la proximitat de les eleccions. Aquesta acusació dirigida al grup municipal d’Entesa és, si més no, sorprenent.
La participació política dels regidors que formem part dels diferents grups polítics de l’Ajuntament és un dret. A l’Entesa sempre hem considerat que aquest dret va estretament unit al deure de complir amb el compromís envers les persones que han dipositat la confiança en nosaltres, representant-los i participant activament en tots els afers municipals. També hem entès que participar és assistir als diferents organismes, obtenir informació, opinar, fer propostes i, si s’escau, discrepar.
Des de l’endemà mateix de les anteriors eleccions municipals, al maig del 2003, hem intentat exercir responsablement aquest encàrrec dels nostres electors i electores.
Hem assistit gairebé a totes les reunions convocades i ens hem adreçat per escrit al govern municipal interessant-nos per molts i diversos assumptes, igualment hem manifestat la nostra opinió, més o menys crítica, sobre moltes actuacions de l’equip de govern, a través de comunicats i rodes de premsa, hem editat i distribuït múltiples publicacions pròpies; etc. Hem fet desenes de propostes mitjançant, mocions, al·legacions i escrits sobre temes que hem considerat importants pel conjunt de la ciutat. Moltes propostes han estat acceptades. Les hem fet per que creiem que és la nostra obligació i ho seguirem fent.
Aquesta activitat, constant al llarg dels quasi quatre anys i de sobres coneguda per l’equip de govern, demostra la incongruència i la falsedat d’atribuir la nostra discrepància a la proximitat de les eleccions.
En relació a l’altra part de l’acusació, l’afirmació de que l’opinió crítica crispa la vida de la ciutat, més que sorprenent és preocupant. El pluralisme polític és la base de la democràcia i la discrepància i el debat són la sana conseqüència d’aquest pluralisme.
Preferim pensar que aquestes opinions de l’equip de govern són fruit de la seva inseguretat i manca d’arguments per a justificar algunes de les seves actuacions, o de la seva poca capacitat per reconèixer els arguments de l’oposició, que no pas creure que responguin a dèficits democràtics.
La participació política dels regidors que formem part dels diferents grups polítics de l’Ajuntament és un dret. A l’Entesa sempre hem considerat que aquest dret va estretament unit al deure de complir amb el compromís envers les persones que han dipositat la confiança en nosaltres, representant-los i participant activament en tots els afers municipals. També hem entès que participar és assistir als diferents organismes, obtenir informació, opinar, fer propostes i, si s’escau, discrepar.
Des de l’endemà mateix de les anteriors eleccions municipals, al maig del 2003, hem intentat exercir responsablement aquest encàrrec dels nostres electors i electores.
Hem assistit gairebé a totes les reunions convocades i ens hem adreçat per escrit al govern municipal interessant-nos per molts i diversos assumptes, igualment hem manifestat la nostra opinió, més o menys crítica, sobre moltes actuacions de l’equip de govern, a través de comunicats i rodes de premsa, hem editat i distribuït múltiples publicacions pròpies; etc. Hem fet desenes de propostes mitjançant, mocions, al·legacions i escrits sobre temes que hem considerat importants pel conjunt de la ciutat. Moltes propostes han estat acceptades. Les hem fet per que creiem que és la nostra obligació i ho seguirem fent.
Aquesta activitat, constant al llarg dels quasi quatre anys i de sobres coneguda per l’equip de govern, demostra la incongruència i la falsedat d’atribuir la nostra discrepància a la proximitat de les eleccions.
En relació a l’altra part de l’acusació, l’afirmació de que l’opinió crítica crispa la vida de la ciutat, més que sorprenent és preocupant. El pluralisme polític és la base de la democràcia i la discrepància i el debat són la sana conseqüència d’aquest pluralisme.
Preferim pensar que aquestes opinions de l’equip de govern són fruit de la seva inseguretat i manca d’arguments per a justificar algunes de les seves actuacions, o de la seva poca capacitat per reconèixer els arguments de l’oposició, que no pas creure que responguin a dèficits democràtics.
13/3/07
Pau i democràcia arreu
La manifestació de dissabte passat a Madrid m'ha causat certa preocupació. No tant pel nombre d’assistents (sembla que uns 300.000) sinó pels arguments que ha utilitzat el PP per a convocar-la. Diuen que defensen la democràcia i les víctimes però en realitat defensen una manera venjativa de fer política. Sembla que vulguin implantar la cadena perpètua, que els presos no puguin sortir mai de la presó. Volen patrimonialitzar la democràcia i la idea d'Espanya. Ells són Espanya. Només ells defensen la democràcia i a les víctimes. Només ells són bons.
Curiosament avui he parlat amb una militant del PP local i... no sabia per què De Juana compleix condemna de presó! Això mostra fins a quin punt de manipulació i d’opacitat el PP ha portat aquest tema.
Però em preocupa també que el govern socialista, per por a la dreta, no reaccioni defensant el diàleg i l'aplicació humanitària de la llei.
Estic preocupat però reafirmat en els valors democràtics que defensem a l'Entesa. Uns valors basats en el diàleg, en la transparència i en la veritat i allunyats de la manipulació i la mentida.
Ara més que mai hem de defensar la pau la País Basc i la democràcia arreu.
Curiosament avui he parlat amb una militant del PP local i... no sabia per què De Juana compleix condemna de presó! Això mostra fins a quin punt de manipulació i d’opacitat el PP ha portat aquest tema.
Però em preocupa també que el govern socialista, per por a la dreta, no reaccioni defensant el diàleg i l'aplicació humanitària de la llei.
Estic preocupat però reafirmat en els valors democràtics que defensem a l'Entesa. Uns valors basats en el diàleg, en la transparència i en la veritat i allunyats de la manipulació i la mentida.
Ara més que mai hem de defensar la pau la País Basc i la democràcia arreu.
1/3/07
Una molt bona notícia
Avui he rebut una noticia que m’ha omplert de satisfacció: finalment han concedit el visat a Boniface E. Amaefule.
Boniface és un refugiat polític biafreny que després de residir uns mesos a la nostra ciutat l’agost del 2005 va viatjar a Alemanya per tramitar l’asil polític. L’esperança es va convertir en malson quan va ser portat a un camp de refugiats i una jutgessa va decretar la seva deportació a Nigèria, on l’esperava la mort segura.
El moviment de solidaritat en defensa de Boniface per evitar la seva deportació ha estat decisiva. A la nostra ciutat diferents col·lectius han esmerçat molts esforços per aconseguir el seu retorn a Sabadell, on encara està empadronat. Des de l’Entesa vàrem promoure una moció, que va ser aprovada per tots els grups municipals, a favor dels drets del Boniface i que el Consistori fes gestions per frenar la seva deportació.
Es tracta realment d’una molt bona notícia. Però també una prova de que les conviccions i els esforços tard o d’hora tenen els seus fruits.
Boniface és un refugiat polític biafreny que després de residir uns mesos a la nostra ciutat l’agost del 2005 va viatjar a Alemanya per tramitar l’asil polític. L’esperança es va convertir en malson quan va ser portat a un camp de refugiats i una jutgessa va decretar la seva deportació a Nigèria, on l’esperava la mort segura.
El moviment de solidaritat en defensa de Boniface per evitar la seva deportació ha estat decisiva. A la nostra ciutat diferents col·lectius han esmerçat molts esforços per aconseguir el seu retorn a Sabadell, on encara està empadronat. Des de l’Entesa vàrem promoure una moció, que va ser aprovada per tots els grups municipals, a favor dels drets del Boniface i que el Consistori fes gestions per frenar la seva deportació.
Es tracta realment d’una molt bona notícia. Però també una prova de que les conviccions i els esforços tard o d’hora tenen els seus fruits.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)